1) Què són els Plans Municipals de Sequera (PE)?
Un pla municipal de sequera o pla d’emergència en situacions de sequera (PE) recull un conjunt de mesures excepcionals que els servei municipal d’aigües hauran d’activar amb l’objectiu de reduir les necessitats municipals d’aigua en el curt termini d’acord amb les limitacions i restriccions dels diferents escenaris de sequera establerts en el Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera (PES), aprovat per la Generalitat de Catalunya el 2020 (Acord GOV/1/2020, de 8 de gener).
Els municipis de més de 20.000 habitants empadronats han d’elaborar un PE i presentar-lo per la seva aprovació a l’Agència Catalana de l’Aigua durant el 2020. Per la resta de municipis és un requeriment opcional.
Els PE han d’icorporar com a mínim:
- Descripció i quantificació dels recursos hídrics disponibles, tenint en compte el règim d’explotació de les fonts de subministrament (pròpies o externes) pels diferents escenaris de sequera.
- Establiment del balanç hídric del sistema de proveïment amb la determinació i estimació de les pèrdues reals, pèrdues comercials, estimació del consum autoritzat no facturat i un desglossament detallat de tot el consum autoritzat facturat per tipologia i estacionalitat. Aigualenc considera la correcte i detallada elaboració d’aquest pas com a imprescindible per l’assoliment d’un PE eficaç. Aigualenc els manuals d’auditories hídriques estàndard de l’ACA i l’AWWA (American Water Works Association).
- Determinació de la dotació mensual en alta en normalitat i de les dotacions mensuals màximes que apliquen al municipi per cada estat de sequera d’acord amb el PES, per identificar l’esforç que caldrà efectuar en cada estat de sequera.
- Descripció de les mesures a aplicar per a cada escenari de sequera i avaluació i quantificació justificada de l’impacte generat per cadascuna d’elles en la variació del proveïment i la demanda del municipi.
2) Quins són els diferents escenaris de sequera?
Els municipis de les conques internes de Catalunya estan agrupats en 18 unitats d’explotació segons l’origen principal de l’aigua sigui dels embassaments o dels aqüífers. L’ACA és la responsable d’activar els escenaris de sequera per cadascuna d’aquestes 18 unitats d’explotació segons el nivell dels embassament, l’índex de piezometria o l’índex de pluja acumulada.
Cada escenari de sequera implica una dotació mensual màxima pels municipis afectats i un conjunt de mesures d’obligat compliment.
| Escenari/estat de sequera | Dotacions mensual màximes (increment cas per cas segons presència industrial) | Exemple de limitacions particulars (obligatòries) |
| Normalitat / Prealerta | – | – |
| Alerta | 250 l/habitant/dia | -El reompliment parcial de totes les piscines sempre que disposin de sistemes de recirculació d’aigua- El reg de jardins i zones verdes ha de fer-se només en l’horari de menor insolació |
| Excepcionalitat | 230 l/habitant/dia | – No està permès l’ompliment de piscines privades d’ús individual o unifamiliar.- Neteja de vehicles en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que compten amb sistemes de recirculació de l’aigua. |
| Emergència I | 200 l/habitant/dia | – Queda prohibit l’ompliment total o parcial de qualsevol tipus de piscina, e |
| Emergència II | 180 l/habitant/dia |
La població de referència pel càlcul de les dotacions és la població mensual equivalent ja calculada per cada municipi de Catalunya en el PES. Així la dotació mensual es calcula com la mitjana diària mensual de volum lliurat a la xarxa dividit pel nombre d’habitants equivalents d’aquell mes. Per alguns municipis on el consum industrial sigui per sobre dels 50 litres per habitant i dia la dotació mensual màxima s’incrementarà proporcionalment.
La comparativa de dotacions mensuals respecte a les dotacions mensuals màximes en cada situació de sequera determinarà els objectius a assolir respecte a la reducció de les necessitats d’aigua en alta. Les mesures de reducció podran anar encaminades a la gestió del proveïment o de l’oferta (eficiència en la distribució de l’aigua / reducció de l’aigua no facturada com ara fuites, subcomptatge o frau) o bé en la gestió de la demanda (moderació dels consums dels usuaris / gestió de l’aigua registrada). Ara bé, les mesures han de tenir un impacte en el curt termini des de la seva planificació fins a la seva execució.
3) Quins tipus de mesures contempla un Pla Municipal de Sequera (PE)?
El PE ha de contemplar dos tipus de mesures:
- Els mecanismes per garantir el compliment de les limitacions particulars que són d’obligat compliment d’acord amb el PES.
- Les mesures addicionals per complir amb les limitacions de dotació mensual màxima fixades per a cada estat de sequera quan les dotacions mensuals en normalitat del municipi se situïn per sobre d’aquestes.
Les mesures d’un PE no són únicament tècniques sinó totes aquelles iniciatives que s’hauran d’emprendre per planificar, desplegar i controlar el compliment de les limitacions de cadascun dels escenaris de sequera. El PE ha d’estar orientat essencialment cap a la gestió i la operació; les inversions no han de ser les protagonistes. Les mesures es poden classificar orientativament en cinc tipologies:
- Mesures preventives i preparatòries. Per exemple, seguiment dels consums segons tipologia, redacció dels PE, auditories hídriques i plans de conservació de l’aigua.
- D’administració, gestió i operació dels sistemes de subministrament. P.e., normes d’explotació i reducció de les pressions.
- Organitzatives, de control i de tipus legal i normatiu. Per exemple (p.e.), creació d’un comitè municipal de sequera i creació de mecanismes de comunicació.
- Actuacions sobre la demanda (especialment limitacions dels consums a tots o determinats usuaris). P.e., campanya de conscienciació social.
- Actuacions tècniques sobre les infraestructures i els recursos. P.e., cerca activa de fuites, reducció de pressió, persecució del frau.
4) Quina metodologia seguim?
Aigualenc segueix totes les recomanacions i metodologies estàndards establertes tant per l’ACA com pels organismes internacionals punters en la gestió eficient de l’aigua com ara l’IWA (International Water Association), l’AWWA (American Water Works Association) i la UKWIR (UK Water Industry Research) pel que fa referència a la realització d’auditories hídriques i plans de conservació de l’aigua.
En el cas de les mesures de sequera també incorporem les recomanacions de la CALWEP (California Urban Water Conservation Council, https://calwep.org/my-calwep/drought-resource-hub/) i la US EPA (US Environmental Protection Agency, https://www.epa.gov/waterutilityresponse/drought-response-and-recovery-water-utilities).
Més informació al portal de sequera de la Generalitat de Catalunya, https://sequera.gencat.cat/ca/la-sequera/el-pla-especial-de-la-sequera/plans-emergencia-estalvi/pla-emergencia-ajuntaments/
0 Comments