Plans de Conservació de l’Aigua i Auditories hídriques

1) Què són els plans de conservació i auditories hídriques?

Els Plans de Conservació de l’Aigua permeten reduir les necessitats d’aigua subministrada a un sistema d’abastament urbà a través de l’eficiència tant actuant en la gestió de l’oferta (eficiència en la distribució de l’aigua) com en la gestió de la  demanda (moderació dels consums dels usuaris) mitjançant l’aplicació de metodologies estandaritzades plasmades en els manuals M52 Water Conservation Programs i l’M36 Water Audits and Loss Control Programs de la International Water Association (IWA) i l’American Water Works Association (AWWA) i també en les recomanacions de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’agència de protecció del mediambient dels Estats d’Units (USEPA).

Aquests plans tenen dues vessants molt diferenciades, per una banda la moderació en el consum de l’aigua registrada (consum) i per altra banda la reducció de l’aigua no registrada (pèrdues reals/fuites i pèrdues aigua perduda en fuites, subcomptatges, fraus, etc.); en els dos casos a través de l’eficiència. Aquests plans consten de quatre fases contínues segons el diagrama adjunt de sota. 

Les auditories hídriques son la fase de diagnosi (fase 1) dels plans de conservació d’aigua. Les auditories hídriques cerquen establir el balanç hídric del sistema d’abastament segons el model normalitzat (veure més avall). Aquesta diagnosi té un doble objectiu, per una banda avaluar el potencial estalviador del sistema en el marc de la previsió de les demandes d’aigua en el mitjà termini i per una altra banda determinar els tant-buscats indicadors d’eficiència del sistema. Concretament per les pèrdues reals (fuites) s’usa el famós index infrastructural de fuites ILI (infrastructure leakage index), l’índex de gestió de la pressió PMI (pressure management index), l/escomeses/dia i el m3/km/dia. Per  les pèrdues aparents (subcomptatge, frau i altres) s’usa l/escomes/dia.  

Les auditories hídriques permeten plantejar el pla de mesures més adequat per reduir les pèrdues d’aigua aplicant les eines més eficaces en cada cas (gestió de la pressió, control actiu de fuites, gestió d’actius, rapidesa de la reparació de les fuites, renovació dels comptadors, etc.) sempre sota els models de l’anàlisi del cost-benefici.

Aquesta metodologia està essent usada arreu degut al seu caràcter estandaritzat. Als Estats Units fa anys que en alguns estats son obligatòries, a Califòrnia (context de disponibilitat i consum similar al nostre cas de Catalunya) en són pioners. Vegeu per exemple, Making Water Conservation a California Way of Life ja.cat/california.

2) Quins són els avantatges d’estalviar aigua? 

Així doncs, quins són els avantatges d’estalviar aigua, és a dir, fer el mateix amb menys? Eficiència! Els avantatges són múltiples i tenen impactes a tots nivells, des dels mediambientals i tècnics fins als econòmics i socials. L’estalvi d’aigua esdevé un nou recurs. La reducció de l’aigua subministrada permetrà:

– Fer el sistema d’abastament més eficient. En resum, si usem menys aigua els costos tant d’operació com d’inversions es redueixen. Els plans de conservació permeten plantejar una estructura tarifària més racional destinada a l’estalvi; i en el mitjà i llarg termini permenten abaixar o mantenir les taxes/tarifes.

Redimensionar, posposar o eliminar la necessitat de noves inversions. Si fem el mateix en menys aigua caldrà construir dipòsits de menys capacitats i canonades de menor diàmetre. A la vegada, si necessitem menys aigua, menys desgast estarem provocant a les nostres canonades, bombes i dipòsits i per això els actius allargaran la seva vida útil. Els Plans Directors poden incorporar les previsions dels plans de conservació i per tant ajustar-se als nous escenaris.

Disminuir els costos d’explotació. Si bombem menys aigua, els costos energètics també es reduiran i els de productes químics pels tractaments també. 

– Protegir i preservar els recursos hídrics subterranis. Menys aigua a bombar, menys aigua a extreure dels recursos subterranis de bé públic i menys aigua a depurar. L’estalvi esdevé un nou recurs.

– Educar els usuaris sobre el valor de l’aigua. Finalment si els ciutadans perceben que l’Ajuntament té cura de l’aigua (pla de comunicació) ells també es conscienciaran que l’aigua no és un recurs qualsevol sinó un patrimoni a conservar, tal i com estableix la Directiva Marc de l’Aigua.

3) Què s’obté d’una auditoria hídrica i d’un pla de conservació de l’aigua ? 

L’auditoria de l’aigua és la fase inicial d’un pla de conservació de l’aigua, és un document de diagnosi de l’ús de l’aigua. Es comença amb una revisió de la previsió detallada de la demanda d’aigua tant de la geogràfica (sectors o barris) com la tipològica (pèrdues reals/fuites, pèrdues aparents/frau, subcomptatge, etc., consum domèstic, consum industrial, consum comercial, etc.)

Per la moderació de l’aigua registrada (consums) s’aplica el manual M52 Water Conservation Programs de la  de la IWA/AWWA i també en les recomanacions de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i de l’agència de protecció del mediambient dels Estats Units d’Amèrica (USEPA). En aquest cas l’auditoria incorporaria:

– Desglossament dels consums segons tipologia d’usuari (domèstic, industrial, comercial, municipal, etc.) (totals i sectoritzats)

– Caracterització i referenciació (benchmarking) dels consum per càpita domèstics, industrials, comercials i municipals.

– Identificació de patrons de consum segons usuaris, sectors i estacions de l’any.

Per la reducció de l’aigua no registrada s’aplica el manual M36 Water Audits and Loss Control Programs de la IWA/AWWA i les recomanacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquest cas l’auditoria incorporaria:

– Determinació del balanç hídric normalitzat (total i sectoritzat).

– Càlcul i referenciació (benchmarking) dels indicadors tecnico-econòmics globals de la xarxa.

– Càlcul i referenciació (benchmarking) dels indicadors tecnico-econòmics de les pèrdues reals i aparents.

– Caracterització de les pèrdues reals (visibles, invisibles i de fons).

– Caracterització de les pèrdues aparents (subcomptatge, frau i errors numèrics).

L’auditoria en aquest punt pot avaluar el potencial d’estalvi del sistema d’abastament en el mitjà i llarg termini i revisar les necessitats de demanda d’aigua en escenaris d’aplicació de mesures de conservació d’aigua.

Els Plans de conservació de l’aigua continuen la feina iniciada per les auditories amb:

– Acord i establiment d’objectius.

– Identificació de mesures correctores factibles.

– Pla d’actuació/implementació: avaluacions cost-benefici, prioritzacions i temporitzacions.

– Avaluació del pla de conservació de l’aigua.


info@aigualenc.cat

- Doctor en Química (Universitat Rovira i Virgili, Catalunya, 2005) - Mestratge en Geografia Humana (University of Sussex, England, 2007) - Mestratge en Gestió i Tecnologia de l'Aigua (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Oberta de Catalunya i Aigües de Barcelona, 2019)

0 Comments

Leave a Reply

Your email address will not be published.